
La Comunitat de Regants de Sueca és la responsable de gestionar i mantindre la complexa xarxa de séquies, filloles, braçals, escorrenties i canals per a l’aprofitament agrícola de l’aigua. Algunes d’estes conduccions per a regar que dibuixen el nostre terme estan tan arrelades al nostre poble que donen nom a carrers i espais urbans per què estan situats en la mateixa ruta per on passava (o encara passa) l’aigua que alimenta la terra.
Poc més de cinc mil agricultors formem part en l’actualitat de la Comunitat de Regants, corporació de dret adscrita a la conca de la Conferderació Hidrogràfica del Xúquer. Treballem majoritàriament l’arròs, cultiu arrelat històricament a la nostra ciutat. Estem parlant de 7.000 hectàrees que conformen més de dos terceres parts de la terra conreada i adscrita a la nostra societat d’agricultors. La resta, del total de les aproximadament 8.300 hectàrees de reg tradicional, està dedicada a la taronja i les hortalisses.
Tot i que el regadiu modern a la nostra comarca està documentada a principis del segle XVI, temps dels que data la construcció de la Séquia Major, els llauradors estem al capdavant del nostre sistema de reg des de principis de la segona meitat del segle XIX, quan la funció del control de les aigües va passar del poder municipal als usuaris. Ho diguem amb orgull: l’actual comunitat, que concretament es va constituir el 1924, manté el seu caràcter apolític per què la nostra vida és la d’agricultors i regants, com ho foren els nostres pares i ho són els nostres fills.
Les principals séquies que donen servici a gran part dels regadius de la Ribera Baixa arranquen des del nostre terme municipal. Per això, i per altres factors més, podem parlar obertament de què Sueca és “la terra de l’aigua”. L’orografia plana del territori va conduir als nostres avantpassats a idear-se-les en l’ús del líquid element per a l’aprofitament agrícola de la terra. Per això dissenyaren una intel·ligent xarxa de séquies que distribuïsquen l’aigua per gravetat sense necessitat de valer-se de mecanismes.
L’aportació dels llauradors suecans al Parc Natural de l’Albufera és vital per a la supervivència del llac. De les aproximadament 7.000 hectàrees de conreu d’arròs al nostre terme, 6.600 les tenim dins de l’àrea protegida (un 30% de l’espai natural). És per això que se’ns ha comminat a ser respectuosos amb el medi ambient independentment que la major part d’aigua que utilitzem acaba com aportació a la llacuna. Esta arriba des del riu Xúquer a l’Albufera després de ser decantada camp per camp, en una complexa estructura minifundista de casells. De fet, participem activament en la Junta de Desaigüe de l’Albufera, organisme que històricament s’ha fet càrrec de controlar els nivells per evitar la salinitat del llac, i amb ella, la de les terres dels arrossers dels huit municipis amb frontera amb la llacuna.
Seria injust acabar esta breu descripció de la nostra gestió del reg sense citar els temps que corren per a l’ús de l’aigua i que ací també té una funció mediambiental. Som conscients que el nostre futur va lligat a l’ús racional de l’aigua. És per això que en anys crítics hem pogut tirar la collita endavant mitjançant re-bombejos d’un cost econòmic gens menyspreable. En defensa dels nostres drets històrics com a regants, hem sigut, i som, un exemple a seguir per les pròximes generacions d’agricultors suecans.
José Pascual Fortea Zaragozá
President